Segona Nota de premsa ANC – Octubre 2019

COMUNICAT de l’Assemblea nacional catalana

Més d’un centenar de ferits i un ull perdut després de les càrregues policials contra manifestants independentistes a Catalunya

Les manifestacions es van convocar per iniciativa de protesta “Tsunami Democràtic” després que se sabés que el Tribunal Suprem espanyol havia condemnat nou líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó per haver defensat els drets democràtics.

Les protestes han anat creixent de forma esporàdica el dilluns i dimarts a Catalunya, quan el tribunal del Suprem espanyol va anunciar les sentències del judici del referèndum català: un total de 100 anys entre els 9 líders polítics i socials catalans. Els manifestants van anar canviant d’ubicació durant el dia, van bloquejar les infraestructures com ara carreteres i vies de tren, i més tard es van mobilitzar a l’aeroport de Barcelona-El Prat. Dimarts es van fer també una gran quantitat d’accions de protesta a diverses ciutats catalanes.

La policia espanyola ja havia assegurat l’aeroport i poc després que la multitud de manifestants comencés a assolir un nombre força elevat, van atacar als manifestants sense avisar, utilitzant accions il·lícites, com picar amb les porres per sobre de la cintura i disparar bales de goma, una pràctica prohibida a Catalunya.

Durant les càrregues a l’aeroport, 131 manifestants van resultar ferits, segons els serveis d’emergència catalans, diversos cops al crani, entre ells un jove que va perdre un ull i un altre que va perdre un testicle. Més de sis periodistes també van ser atacats, tot i que portaven les seves identificacions i estaven molt lluny de l’acció.

Sentències dures

Els condemnats són Jordi Sánchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (9 anys); Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural (9 anys); Carme Forcadell, expresidenta del Parlament català (11,5 anys); Oriol Junqueras, exvicepresident del govern català (13 anys); Raül Romeva, exministre d’Afers Exteriors del govern català (12 anys); Dolors Bassa, exministra de Treball del govern català (12 anys); Jordi Turull, exministre de la presidència i portaveu del govern català (12 anys); Josep Rull, exministre de Territori i Sostenibilitat del govern català (10 anys) i Joaquim Forn, exministre d’Interior del govern català (10 anys).

L’exministra de Relacions Institucionals del govern català Meritxell Borràs; L’exministre de Justícia del govern català Carles Mundó i exministre de Cultura i posteriorment ministre d’Empreses del govern català, Santi Vila, estan condemnats a pagar multes elevades pel delicte de desobediència.

Pròximes protestes

L’Assemblea Nacional Catalana ja ha anunciat les futures protestes a banda de les manifestacions convocades per altres organitzacions. A partir del dimecres dia 16, cinc grans marxes començaran des de diferents punts de Catalunya, aproximadament a 100 km de la capital catalana. Els manifestants caminaran durant tres dies, utilitzant carreteres principals i autopistes, i conclouran a Barcelona el divendres 18, on s’ha convocat una vaga general pels principals sindicats. Aquestes accions, combinades amb d’altres del territori, pretenen mostrar la injustícia que s’està produint i la voluntat del poble català d’exercir la seva autodeterminació.

Crida internacional

Com a Assemblea Nacional Catalana, fem una crida a les autoritats de la Unió Europea, especialment a la Comissió Europea i als membres del Parlament Europeu perquè actuïn per frenar aquestes violacions massives dels drets fonamentals dels catalans, que són ciutadans europeus. Les accions de l’estat espanyol marquen un precedent molt perillós per a tots els ciutadans europeus. El deteriorament de la situació relativa als drets civils i polítics d’un estat membre de la UE erosiona tota la legitimitat del projecte d’integració europea, ja que va directament contra un dels seus pilars principals: el respecte a la democràcia i els drets fonamentals. A més, la situació d’inacció de les institucions espanyoles i de la UE també ataca la credibilitat de la Unió Europea com a projecte democràtic i, per tant, la seva capacitat de projectar influència a l’estranger.